Arrendament i covid-19

Recentment s’ha dictat una sentència en la qual un jutjat de primera instància ha estimat la demanda presentada per un arrendatari i obliga l’arrendador a reduir el 50 % de la renda i d’altres despeses a càrrec de l’arrendatari des de l’1 d’abril de 2020 fins el 31 de març de 2021.

La sentència aplica la clàusula denominada rebus sic stantibus, ja que considera que en aquest cas (contracte d’arrendament d’un immoble destinat a arrendament de tipus turístic) es complien tots els requisits per a fer-ho:

• A causa de la pandèmia del coronavirus, s’ha produït una alteració extraordinària i imprevisible dels elements tinguts en compte en firmar el contracte.

• S’ha alterat la base del negoci, cosa que ha fet que el contracte sigui excessivament onerós per a la part arrendatària. En el procediment aquesta va acreditar que l’any 2019 va obtenir beneficis, mentre que el 2020 ha sofert pèrdues.

• Les parts van intentar arribar a un acord, sense èxit. En aquest cas, abans de la demanda l’arrendatari va comunicar a l’arrendador —que és un gran tenidor d’immobles— la seva situació i li va oferir reduir la renda al 50 %, petició que no va ser acceptada per l’arrendador, el qual només va oferir una moratòria en el pagament de la renda.

• Finalment, cal que la solució que es persegueixi —ja sigui posar fi al contracte o modificar-lo— sigui equitativa i justa, de manera que les pèrdues i guanys que derivin del canvi es distribueixin entre les parts. En aquest cas, la sentència ha considerat equitatiu disminuir la renda al 50 %.